El llibre presenta els
següents eixos vertebradors:
Continuïtat
Es
pot establir una relació entre les obres tradicionals provinents de
l'època romàntica i aquest llibre de relats, sobretot quant a
l'observació dels seus personatges, així com també de la temàtica
presentada, present en obres anteriors de Miquel Àngel Mas.
La seva darrera obra poètica Sutzura 25, empra sovint combinacions
numèriques de títols de relats, com el del nombre de telèfon, o el
relat titulat “Número 54”.
Presenta
l'estètica de la “brutor interior” com una catarsi alliberadora,
representada amb el seu màxim exponent Charles Bukowsky, citat en el
llibre.
També
hi ha una influència del surrealisme de Kafka, quan dóna vida a uns
bastonets per a les orelles, en relació a l'escarabat de l'autor
txec.
Hi
ha altres influències: Prudenci Bertrana a Josafat (1900),
que presenta un personatge del que extreu la sordidesa a l'hora
d'exposar els temes, o Nostra senyora de París (1834)
de Victor Hugo, on hi surt un personatge, el geperut de Notre-Dame,
que té algunes característiques semblants als personatges dels
relats: lleig però de cor bondadós.
Oralitat
En l'aliteració del títol podem apreciar-hi un xiuxiueig que
suggereig murmuració i serveix a l'autor per captar l'atenció del
lector. Per tant podem dir que és un títol preeminentment oral. Pel
que fa als títols dels relats, podem dir que són simples, d'una
sola paraula, que ens presenta un motiu sobre el que es fonamenta el
tema del text, com per exemple “Formiga” o “ Antònia”.
Temàtica
Hi ha tres temes capitals en el conjunt de l'obra mort, sexe i
religió, tractats amb sordidesa des del desig i el vitalisme.
Estructura
Són 25 relats breus amb un llenguatge, que presenta les següents
característiques d'estil:
Ús de monosíl·labs, que recorden el llenguatge onomatopèic
dels infants, on l'autor juga amb les paraules properes al lector.
Ús de les majúscules per posar èmfasi a certes paraules
rellevants dins el relat.
Recursos literaris
Reiteracions com a “més i més” de la pàgina 22, ; la
polisíndeton a la pàgina 22 : “...i alça el cap i el sabó
s'acaba.”
Metàfores grotesques
“Pèls gruixuts com
els pèls dels collons dels elefants” en seria un exemple.
Llenguatge
En particular, és
d'estil modern i irònic, hi ha sentit de l'humor, que vol dir
intel·ligència; hi ha també un domini de la concisió en la frase
breu, que marcarà el ritme narratiu, depurat. Algunes de les
expressions que apareixen en els textos contenen un alt nivell de
genuïtat, parteixen del localisme amb la finalitat d'arribar a la
universalitat, com la paraula “Mentrimentres”, que vol dir
“mentrestant”, o “cofurna”, que és una casa fosca i
deshabitada, o un “terròs”, tros de terra conreada.
Gènere
Principalment,
el gènere és el narratiu amb la sàtira com a subgènere, perquè
presenta una actitud de denúncia social, de les tares i defectes
entesos com a prejuicis socials. Hi ha també un cert component
didàctic, car vol advertir dels tipus de comportaments davant de les
situacions on el personatge s'ens revela com un ésser inferior,
màrtir de la seva pròpia situació.
Quant
a altres gèneres també s'hi escau el lirisme, amb estructura
poemàtica per a cert intimisme, amb el qual el personatge expressa
un sentiment amorós o de desgràcia o d'autoafirmació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada